Autora: Amèlia Homs Ferrer Fotogràfa: Ellen Yule
És més important el Bosc o jo?
La meva casa o el barri?
Les històries māoris parlen de la natura que els envolta. Avui sabreu com acaba aquesta història de valentes i covards, de preus individuals i recompenses conjuntes.
La casa des d’on comença tot, el bosc, estava en perill, recordeu?
I en Tane Mahuta va seguir preguntant als altres ocells; el Pukeko va ser el següent:
“Tu, Pukeko, voldries curar el bosc?
El Pukeko va mirar el terra i va veure els basals, la humitat i el fred que pujava del sotabosc i va dir:
“No, Tane, no vull viure amb aquesta humitat i els peus sempre molls; no t’ajudare”
En Tane va girar-se cap el Pipiwharauroa ( el cucut nadiu neozelandès) i li va fer la pregunta:
“Pipiwharauroa, voldries deixar les branques altes i ajudar-me a curar el bosc?
El cucut va mirar al seu voltant, el solet que es filtra a ben amunt dels arbres i va veure la seva família.
“No, Tane, estic molt enfeinat en aquest moment fent un niu més gran per la meva família”
Cap ocell obria el bec, un silenci sepulcral havia envaït el Bosc.
Tanta era la tristesa en el cor de Tane perquè sabia que si cap dels ocells baixava de les branques altes, no solament ell perdria els seus fills, els arbres, sino que els mateixos moixons no tindrien cap casa.
És més important el Bosc o jo?
La meva casa o el barri?
Les històries māoris parlen de la natura que els envolta. Avui sabreu com acaba aquesta història de valentes i covards, de preus individuals i recompenses conjuntes.
La casa des d’on comença tot, el bosc, estava en perill, recordeu?
I en Tane Mahuta va seguir preguntant als altres ocells; el Pukeko va ser el següent:
“Tu, Pukeko, voldries curar el bosc?
El Pukeko va mirar el terra i va veure els basals, la humitat i el fred que pujava del sotabosc i va dir:
“No, Tane, no vull viure amb aquesta humitat i els peus sempre molls; no t’ajudare”
En Tane va girar-se cap el Pipiwharauroa ( el cucut nadiu neozelandès) i li va fer la pregunta:
“Pipiwharauroa, voldries deixar les branques altes i ajudar-me a curar el bosc?
El cucut va mirar al seu voltant, el solet que es filtra a ben amunt dels arbres i va veure la seva família.
“No, Tane, estic molt enfeinat en aquest moment fent un niu més gran per la meva família”
Cap ocell obria el bec, un silenci sepulcral havia envaït el Bosc.
Tanta era la tristesa en el cor de Tane perquè sabia que si cap dels ocells baixava de les branques altes, no solament ell perdria els seus fills, els arbres, sino que els mateixos moixons no tindrien cap casa.
De cop en Tane va veure el Kiwi i li va dir:
I tu, Kiwi, voldries baixar de les branques altes?
El Kiwi va mirar el sol que l’escalfava, va veure la seva família, va veure els aiguamolls freds allà avall i va dir:
“Sí, baixaré”
L’alegria d’en Tane era immensa!!
Però va voler ser sincer i dir-li la veritat dels canvis que la seva decisió li comportaria.
“T’adones, Kiwi, que si fas això hauràs de fer-te créixer unes potes gruixudes i fortes per poder esgarrinxar els troncs caiguts a terra i que perdras les boniques plomes de colors i les ales!! I que mai més seràs capaç de volar altra vegada? I tampoc veuràs la llum del sol perquè viuràs de nit...
En Tane li va preguntar de nou:
Ei, Kiwi, voldries baixar de les branques altes?
El kiwi es va acomiadar en silenci del sol, dels altres ocells de plomes brillants i va dir-li a en Tane: “Anem”.
En Tane llavors va dir:
“Tu, Pukeko, perquè no volies trepitjar basals viuràs per sempre en aiguamolls.
Tu, Pipiwharauroa, perquè estaves tan ocupat fent el teu niu, et condemno a no fer-ne mai cap més i haver de deixar les cries en cases dels altres.
Però tu, Kiwi, pel gran sacrifici que has fet, seràs l’ocell més preuat, important, estimat i protegit de les nostres contrades!
Com els ocells māoris salven el Bosc - tui
Nova Zelanda des de dins.
Nova Zelanda més a prop.
Fuente RSS
