Autora i fotogràfa: Amèlia Homs Ferrer
“Ep, bon dia! Has vist on he caigut?”
Les presentacions a vegades t’agafen amb la mirada baixa.
La camèlia ens ha fet coincidir i conèixer-nos.
Fora de lloc, les camèlies no creixen al terra, m’ha cridat l’atenció aquesta flor espectacular que cada dia quan pujo per les escales de la platja se’m fica davant la càmera.
“Ep, bon dia! Has vist on he caigut?”
Les presentacions a vegades t’agafen amb la mirada baixa.
La camèlia ens ha fet coincidir i conèixer-nos.
Fora de lloc, les camèlies no creixen al terra, m’ha cridat l’atenció aquesta flor espectacular que cada dia quan pujo per les escales de la platja se’m fica davant la càmera.
És una planta, l’arbust de les camèlies, tan exuberant que els ulls van directes al que més crida l’atenció: un cercle groc potent guarnit per un desplegament gegant de pètals vermells i fúcsia.
Intacta, com si acabés d’aterrar en aquest coixí de fulles verdes somreia i es fonia enmig d’un altre desplegament inaudit per a mi.
Mai havia parat l’atenció en les flors del terra!! I quan m’he acotat m`he quedat enamorada de les onades de cabelleres rosades, fletxes de puntes daurades.
Son wakas navegant per un oceà verd i arrissat, capitanejades per personatges llampants i decidits, remant totes en la mateixa direcció.
I ella allà al bell mig. Només fent les presentacions.
Quantes persones passen al teu costat i no son ningú per a tu; fins que un dia alguna altra amiga en comú te les presenta.
És més fàcil trobar una llum al costat d’un altre llum.
Reconèixer un estel seguint la trajectòria d’altres estels.
Les energies estan connectades i on floreix una flor en poden viure d’altres.
Passar al seu costat tot l’any sense veure-les.
Pujo aquesta escala corrent cada dia.
Fixada en superar els obstacles i no en gaudir de les companyies.
Fins que un dia baixes la mirada, et deixes portar pels rastres de la bellesa, l’harmonia, respires i agraeixes tot el que la vida et regala només per acompanyar-la.
A partir d’ara forma part de la meva caminada diària.
Ens saludem, ens preguntem com estem, li agraeixo els colors i les flames.
Ara camino pensant en el final de les escales i en com estaran avui les meves noves plantes.
Aprenent a mirar, deixar-se guiar, observar i connectar-se.
És massa d’hora al mati per trucar a la porta dels amos del jardí.
Però hi tornaré qualsevol tarda a preguntar si saben quin és el nom de la meva amiga nova, la flamejada planta.
Nova Zelanda des de dins.
Nova Zelanda més a prop.
#viatgesnovazelanda #viatgesinsuperables #vacancesnovazelanda #sketchnovazelanda #2waysnz #2ways_tours_nz_spain
Fuente RSS
