Em pregunten sovint quines paraules en Māori em captiven més.
Difícil triar, ja que els sons a vegades o els lligams amb el que expressen son intensos i motles em desperten una curiositat infinita. I una estimació també.
Recordo la primera vegada que vaig veure escrita aquesta: MANA.
Per memoritzar-la vaig pensar en català, en paraules com sortidor, deu d’aigua fresca, en generositat, en calmar l’escassedat.
Curiosament no vaig pensar en altres significats.
Em vaig fer por i tot: les meves connexions amb el te reo Māori semblaven que “vivien” al meu interior.
Mana, pels Māori és una qualitat molt especial.
Tenir “mana” vol dir ser respectat, tenir força espiritual, saviesa, ser líder; i el més important de tot: ser humil.
En anglès ho tradueixen moltes vegades per poder, influencia, superioritat. Però no s’ajusta amb els codis culturals dels Māori, certament.
El poder, en la cultura indígena de Nova Zelanda, és servir a la comunitat. Qui serveix bé, qui fa girar el grup endavant amb l’esforç i en benefici de tots els membres, aquesta persona té Mana.
M’agrada aquesta paraula en contrast amb el català: “mana”, ordena, dirigeix, obliga, imposa.
En Māori hi ha tres formes de “MANA”:
Una: la que t’atorga moltes vegades la família en que has nascut, perquè en el seu sí es troben una sèrie de destreses i eines col·lectives que et fan única, en el teu grup. I poses aquestes qualitats al servei de la comunitat.
Dues: després de moltes generacions surt una persona amb trets característics d’un avantpassat de la comunitat que dona cohesió i forces al grup per aconseguir fites necessàries de supervivència i creixement comunitari.
Els lligams amb la teva genealogia, la forma en com treballes amb les ensenyances del teus majors i com trobes la força per seguir el camí del desenvolupament positiu pel teu poble, et dona “mana”.
Tres: els acompliments personals que assoleixes, a vegades acompanyats amb els components dels apartats 1, i 2, treballant pel futur més brillant del teu poble, la teva comunitat, el teu barri, el teu país.
Ets una persona respectada, amb “mana” perquè t’ho has guanyat. Perquè el que saps no t’ho quedes per a tu, sinó que se’n beneficia la comunitat.
Un marae, casa de reunions que acull les discussions d’una tribu o subtribu, també pot tenir “mana”.
Una terra, un riu, una muntanya, UNA LLENGUA, també té mana; perquè ens reuneix, ens dona eines de cohesió per tirar endavant juntes.
El “mana” és un privilegi que no es pot comprar, ni té a veure amb les propietats materials, ni amb els títols acadèmics. I té com a component vital un ingredient molt complicat de posseir: humilitat.
La persona que té “mana” mai parla de les virtuts d’ella mateixa. Tot el crèdit el dona sempre al grup que li procura suport. Kia ora!
Mana. Una paraula pronunciada amb accent a la primera “A” i fent un so allargant a l’”N”. Reflecteix la profunditat d’aquest mot, el seu lligam amb el reialme del que transcendeix.
Mana! El portem dins.
Juntament amb les dones que surten en la foto, mestres i sàvies en tractaments naturals del medi ambient i les persones, la Donna Kerridge i l’Emma Harslam, per a totes les dones i homes que sostenen saludablement el món; elles han guanyat el seu “Mana”.
Nova Zelanda més a prop.
Nova Zelanda des de dins amb 2WAYS Tours.
#viatgesnovazelanda #viatgesinsuperables #vacancesnovazelanda #estudiaranglèsnovazelanda #enamoratdenovazelanda #ocellsnovazelanda #2waysnz #2ways_tours_nz_spain