Autora: Amèlia Homs Ferrer
El cel és el mapa, però cadascú escrivim la nostra ruta.
Poden modernitzar-se les tradicions? I tot i així encara ho segueixen sent?
Matariki son els brillants ulls del déu dels vents i els tempestes* que ens ensenyen que cada una de nosaltres som un estel.
Les ensenyances maoris comencen sempre de fora a dins: primer observar la natura, de la més llunyana a la propera; i aproximant-te ben a poc a poc, recorrent i agraint l’entorn arribes a la tribu, el teu poble o ciutat, la teva família i a tu mateixa.
Per això a Aotearoa, per celebrar l’Any Nou el primer que fem és pensar en qui brilla al firmament, qui hi ha al cel, quins avantpassats s’han convertit en punt de llum i referent; i recordem les seves històries, el seu guiatge.
Per Matariki es celebra la família, els que han marxat durant aquest any son els que tenen més protagonisme. I a partir de l’endemà del l’Any Nou se’ls dona un nou estatus al firmament. Han tingut tot un anys per acompanyar i acomiadar-se. I per deixar-te els seus consells.
La família junta fa balanç de l’any passat i avalua si les prediccions i la planificació han estat correctes, si s’han aconseguit els objectius que es van marcar ara fa un any; es canvien i reajusten els mètodes a seguir i es torna a planificar una nova estratègia que ajudi a superar les condicions presents.
A 2WAYS també fem aquestes sessions cada any per Matariki; és el moment de planificar els viatges de recerca al voltant del país, matricular-nos a nous cursos de formació en llengua maori, renovar els certificats de Primes Auxilis (obligatoris com a Guies Oficials) preparar el viatges personalitzats pels clients que veniu a l’agost, setembre o a passar els Nadals.
A les cases o als Maraes maoris, en família, es parla de l’educació dels qui es matriculen en nous cursos, de la seva conveniència de fer-ho o no, del suport financer que es necessita, tothom col·labora, participa en la presa de decisions. Es calcula el suport també anímic i moral, qui podrà cuidar de qui, fins quan, i a on.
Es planifiquen viatges, intercanvis d’eines, de cases, de vehicles. És reajusten les expectatives en consonància amb les possibilitats reals personals de cada membre de la família.
Matariki és bàsicament comunicació, xerrades estructurades en grup gran, sí, però també festes plenes d’alegria i banquets preparats amb cura per a l’ocasió.
Visitar, veure’s, abraçar-se, cantar junts, sortir a caçar, a pescar, celebrar els èxits i donar suport als qui pateixen també.
Moment per donar-se regals necessaris per aconseguir els objectius planificats. No son uns “reis” a l’estil dels nostres Nadals.
Tot el que sigui superflu va en contra del medi ambient. És un malbaratament de l’entorn i a la curta resultat molt costós que es recicli.
Allò que potser a nosaltres ens resultava odiós per Nadal, allò dels “regals pràctics” (el pijama que calia, o les sabatilles de gimnàstica, canviar-te les ulleres..) és el més valorat per la família maori.
Les criatures reben estris per l’escola o per fer esports o activitats a l’aire lliure que els agraden. I si pot ser que redundin en el benestar de la comunitat.
Però el que potser fa d’aquesta festivitat un cita única és la insistència en reunir-se, parlar, fer una bona planificació dels propers 12 mesos, conèixer-se, saber de primera mà com anirà l’any vinent si hi ha la col·laboració de totes les parts implicades.
La combinació del calendari maori amb l’oficial del país no interfereix en cap moment en la presa de decisions de cap família.
Senzill: Matariki és reafirmar la cultura i extreure de totes les ensenyances dels avantpassats elements útils per enfocar el futur de cara a que la família i els seus individus tinguin èxit, respectant la relació equilibrada amb l’entorn natural, la terra, el cel i el mar.
Tot i que continua sent una celebració que va començar quan la cultura maori era predominantment agrícola, i senyalava així Matariki el final de l’època de les collites i celebrava la satisfacció de tenir el rebost ben ple, avui dia és evident que no tots els maoris planten moniatos, ni pesquen al mar i cacen ocells per alimentar a les seves famílies.
Els maoris del 2020 estudien en universitats, tenen bufets d’advocats, inverteixen amb molt d’èxit en negocis capdavanters, fan carreres polítiques, son escriptores amb premis Nobel, son metgesses guardonades, cantants d’òpera aclamades mundialment, artistes en tots els camps, directors de cinema amb Òscars als prestatges i la majoria persegueixen els seus somnis com ho fem tothom a Aotearoa-Nova Zelanda. I a la resta del món.
La seva cultura va més enllà de les individualitats, és una celebració del grup, de la comunitat.
Mirar al passat per planejar millor per el futur.
El regal que no falta mai son la construcció d’estels; per arribar lluny construeixen estels amb formes molt intrigants que fan volar des de certs llocs. Però d’això en parlem un altre dia.
Nova Zelanda des de dins.
Nova Zelanda més a prop.
Matariki - Misteris i Llegendes de l'Any Nou Maori a Nova Zelanda (1)
Fuente RSS
