Autora: Amèlia Homs Ferrer Fotogràfa: Ellen Yule
Kia ora! “Destapem aquesta Waka Huia*”?
I tant! Vull trobar Matariki*!
Rangi, el meu amic astrònom, em va fer sortir del cotxe amb un somriure mentre amb el seu dit apuntava al cel.
“Havies vist mai una waka Huia tan gran?”
El seu somriure hagués pogut substituir la Via làctia!
Jo em vaig quedar enlluernada i muda; com la primera vegada que vaig sentir el silenci del desert a Ghardaia. El pentagrama negre del cel estava tot ple de notes brillants, de colors atapeït i a vesar de llums de totes les mides i tons de blancs diferents; i no hi havia cap silenci.
Els ruru* des dels arbres , els kiwis* i les tuatares* arrossegant-se entre les fulles seques dels puriri* animaven aquesta entrada inesperada a la nit de la nostra waka huia estel·lar.
Cercàvem viure els primers segons de l’any nou, veure la primera eixida per l’horitzó dels estels de Matariki, i llegir el que el destí ens tenia reservat per a tot els propers 13 mesos.
I des d’un lloc que fos rellevant per a mi, des del meu barri (o el més proper possible!), davant de la meva costa i dins del paisatge que considero casa meva.
Perquè ni l’any maori comença igual, el mateix dia, per tothom, ni porta els mateixos missatges i consells.
Havíem conduït cap als afores del centre d’Auckland durant més d’una hora. I encara érem a Auckland! Les carreteres forestals no son segures de nit; per als animals, vull dir.
Ens creuem amb un Kiwi absort en les seves caceres pel sotabosc, Pateke* tranquil·lament creuant el camí amb els seus pollets i alguns pukekos* que amb la llum intensa de la lluna gairebé encara plena allarguen la seva nit de recerca, també.
“Havies vist mai una waka Huia tan gran?”
El seu somriure hagués pogut substituir la Via làctia!
Jo em vaig quedar enlluernada i muda; com la primera vegada que vaig sentir el silenci del desert a Ghardaia. El pentagrama negre del cel estava tot ple de notes brillants, de colors atapeït i a vesar de llums de totes les mides i tons de blancs diferents; i no hi havia cap silenci.
Els ruru* des dels arbres , els kiwis* i les tuatares* arrossegant-se entre les fulles seques dels puriri* animaven aquesta entrada inesperada a la nit de la nostra waka huia estel·lar.
Cercàvem viure els primers segons de l’any nou, veure la primera eixida per l’horitzó dels estels de Matariki, i llegir el que el destí ens tenia reservat per a tot els propers 13 mesos.
I des d’un lloc que fos rellevant per a mi, des del meu barri (o el més proper possible!), davant de la meva costa i dins del paisatge que considero casa meva.
Perquè ni l’any maori comença igual, el mateix dia, per tothom, ni porta els mateixos missatges i consells.
Havíem conduït cap als afores del centre d’Auckland durant més d’una hora. I encara érem a Auckland! Les carreteres forestals no son segures de nit; per als animals, vull dir.
Ens creuem amb un Kiwi absort en les seves caceres pel sotabosc, Pateke* tranquil·lament creuant el camí amb els seus pollets i alguns pukekos* que amb la llum intensa de la lluna gairebé encara plena allarguen la seva nit de recerca, també.
És fosca nit, son les 6 de la matinada del dia 24 de juny del 2019, i encara ens queda una hora i mitja per que surti el sol. Tenim molta sort que ni està núvol ni plou!
“ Sabries trobar el camí cap on sortirà Matariki?” Es va cordant la jaqueta i s'ajusta la gorra de llana mentre també s’enfunda uns guants.
En Rangi té la mirada enlaire i crec que no s’adona de que jo encara estic paralitzada per tanta bellesa.
Som a la península allargada del nord d’Auckland, a la part més a l’est que podríem trobar en tot el Golf de Hauraki tocant a terra, la meva zona.
Em situo amb la mirada al nord, cap a el Cape Reinga, i allargo el braç dret cap un costat, intuint que podria ser per allà on para l’est, però no n’estic gens segura...: “Eh...No, Rangi, no. Des d’aquí no en tinc ni idea”
Tot i que he viscut ja més de 15 Matarikis a Nova Zelanda, molts des de dalt dels volcans de la meva ciutat, amb pol·lució lumínica molt baixa per a ser una ciutat de 1.5milio d’habitants, han estat experiències en grup nombrós.
Les grans tribus de Tamaki Makaurau* cada any es fan torns per hostatjar l’Any Nou i nosaltres hi som convidades.
Tot i les preparacions excel·lents, els maoris son els millors en la Manaakitanga*, no és fàcil tenir al costat algú amb experiència suficient ... i el moment decisiu passa molt ràpid!.
Jo ja tenia per la mà aquella “ranura en el paisatge llunyà de la serra de Coromandel” per on certament sortien Matariki cada matinada d’hivern.
L’oportunitat de tenir un guia especialitzat com el meu amic Rangi m’ha donat la seguretat d’endinsar-me per primera vegada en el seu món autèntic, real, quotidià. El meu agraïment per aquesta oportunitat és indescriptible.
Curiosament, Rangi, en maorí vol dir “cel”... res podria escaure-li millor com a nom al meu amic!!
En Rangi, com les sàvies i savis maoris té molta paciència i fa moltes preguntes. Sé què la seva filosofia és que si no tens preguntes, segurament no estaràs interessada en cap resposta. Així que l’afusello amb carinyo amb les meves:
“ Sabries trobar el camí cap on sortirà Matariki?” Es va cordant la jaqueta i s'ajusta la gorra de llana mentre també s’enfunda uns guants.
En Rangi té la mirada enlaire i crec que no s’adona de que jo encara estic paralitzada per tanta bellesa.
Som a la península allargada del nord d’Auckland, a la part més a l’est que podríem trobar en tot el Golf de Hauraki tocant a terra, la meva zona.
Em situo amb la mirada al nord, cap a el Cape Reinga, i allargo el braç dret cap un costat, intuint que podria ser per allà on para l’est, però no n’estic gens segura...: “Eh...No, Rangi, no. Des d’aquí no en tinc ni idea”
Tot i que he viscut ja més de 15 Matarikis a Nova Zelanda, molts des de dalt dels volcans de la meva ciutat, amb pol·lució lumínica molt baixa per a ser una ciutat de 1.5milio d’habitants, han estat experiències en grup nombrós.
Les grans tribus de Tamaki Makaurau* cada any es fan torns per hostatjar l’Any Nou i nosaltres hi som convidades.
Tot i les preparacions excel·lents, els maoris son els millors en la Manaakitanga*, no és fàcil tenir al costat algú amb experiència suficient ... i el moment decisiu passa molt ràpid!.
Jo ja tenia per la mà aquella “ranura en el paisatge llunyà de la serra de Coromandel” per on certament sortien Matariki cada matinada d’hivern.
L’oportunitat de tenir un guia especialitzat com el meu amic Rangi m’ha donat la seguretat d’endinsar-me per primera vegada en el seu món autèntic, real, quotidià. El meu agraïment per aquesta oportunitat és indescriptible.
Curiosament, Rangi, en maorí vol dir “cel”... res podria escaure-li millor com a nom al meu amic!!
En Rangi, com les sàvies i savis maoris té molta paciència i fa moltes preguntes. Sé què la seva filosofia és que si no tens preguntes, segurament no estaràs interessada en cap resposta. Així que l’afusello amb carinyo amb les meves:
Rangi, i d’on li ve el nom de Matariki a aquest grup d’estels? He sentit tantes versions que m’agradaria saber quina és la de veritat.
“Ah! Això m’agrada, que et preguntis quina és la història que els indígenes expliquem. Hi ha molta colonització en tot el que envolta qualsevol forma escrita de la nostra cultura...
Els Pakeha*, tot i volent estar ben documentats i parlant amb els nostres avantpassats no sempre van saber transmetre el que sentien, així que feien les seves pròpies reduccions de les nostres històries.
I les resumien al que ells consideraben que els seus públics, evidentment no escrivien per nosaltres, els maoris, qui ja sabíem de que anava tot això, sinó per a associacions, clubs d’astronomia angleses, primerament, que compraven qualsevol cosa “exòtica” que fos ”en anglès”, per pur sentit pràctic.
Que creus Tu que vol dir Matariki, Amïria (em diu el meu nom sempre en maori, kia ora, Hoa)?
Dons pel que jo sé, crec que es refereix al Ulls Petits d’Un Deu. Tot i que em sembla una versió molt estranya què un deu tingui tants, 9, ulls petits... no sé, explica-m’ho, sis plau!
“Doncs sí, realment és el que tu dius, Maratiki és la versió abreviada del nom sencer del grup d’estels: Ngā Mata o te Ariki (Ulls de Deu) i la historia de com es van convertir en tants i tan diferents és la següent:
Tāwhirimātea, el deu dels vents i el temps estava molt indignat, enrabiat, colèric! de tal i com havia anar la creació del món. (Oh... aventura total! Dona per una altre post sencer!!...aviat, aviat que a l’hivern ve de gust sentir històries i a vosaltres, que sou a l’estiu, teniu més temps per llegir-les!), no suportava que els seus pares, el Cel i la Terra, estiguessin separats.
Sent l’únic dels 117 germans que va estar en desacord de separar-los, va arrancar-se els seus propis ulls, els va fer miques dins les seves mans i els va llençà al cel perquè el seu pare sabés com se l’estimava i la seva mare pogués sempre veure aquest amor i comunicar-se amb el Cel”
Uf! Sembla el llibret d’una opera tràgica! Rangi.
“Ah! Això m’agrada, que et preguntis quina és la història que els indígenes expliquem. Hi ha molta colonització en tot el que envolta qualsevol forma escrita de la nostra cultura...
Els Pakeha*, tot i volent estar ben documentats i parlant amb els nostres avantpassats no sempre van saber transmetre el que sentien, així que feien les seves pròpies reduccions de les nostres històries.
I les resumien al que ells consideraben que els seus públics, evidentment no escrivien per nosaltres, els maoris, qui ja sabíem de que anava tot això, sinó per a associacions, clubs d’astronomia angleses, primerament, que compraven qualsevol cosa “exòtica” que fos ”en anglès”, per pur sentit pràctic.
Que creus Tu que vol dir Matariki, Amïria (em diu el meu nom sempre en maori, kia ora, Hoa)?
Dons pel que jo sé, crec que es refereix al Ulls Petits d’Un Deu. Tot i que em sembla una versió molt estranya què un deu tingui tants, 9, ulls petits... no sé, explica-m’ho, sis plau!
“Doncs sí, realment és el que tu dius, Maratiki és la versió abreviada del nom sencer del grup d’estels: Ngā Mata o te Ariki (Ulls de Deu) i la historia de com es van convertir en tants i tan diferents és la següent:
Tāwhirimātea, el deu dels vents i el temps estava molt indignat, enrabiat, colèric! de tal i com havia anar la creació del món. (Oh... aventura total! Dona per una altre post sencer!!...aviat, aviat que a l’hivern ve de gust sentir històries i a vosaltres, que sou a l’estiu, teniu més temps per llegir-les!), no suportava que els seus pares, el Cel i la Terra, estiguessin separats.
Sent l’únic dels 117 germans que va estar en desacord de separar-los, va arrancar-se els seus propis ulls, els va fer miques dins les seves mans i els va llençà al cel perquè el seu pare sabés com se l’estimava i la seva mare pogués sempre veure aquest amor i comunicar-se amb el Cel”
Uf! Sembla el llibret d’una opera tràgica! Rangi.
“Sí! En parlem i fem moltes danses en les nostres festes de Kapa-Haka sobre les nostres històries i t’asseguro que fan frapar aquests episodis“
Rangi, perquè hem de venir fins aquí per veure Matariki? Segur que s’estarà al cel una bona estona...
“Doncs perquè aquí veus l’horitzó del mar i he comprovat que res ens destorbi la vista; i a la segona pregunta no...tot i haver-te estalviat avui les muntanyes de Coromandel, tindràs només uns 15 minuts amb sort per veure Matariki. De seguida que surt el sol, la llum les farà invisibles. “
Oh... penso: la llum les fa invisibles. Sembla el primer vers d’un poema no escrit, encara. Així doncs afanyem-nos a localitzar-les.! Quantes creus tu que en veurem?
... demà sabreu la resposta! segona part a punt de resoldre els misteris de Matariki.
Paraules, que també son tresors dins de la Waka Huia i el seu significat en català. Te Reo Maori, la llengua maori té estatus de Tresor en les lleis del Tribunal de Waitangi a Nova Zelanda.
*Waka Huia: joier, caixa luxosament gravada de fusta on és guardaven joies, principalment plomes i pedres de Pounamu.
*Ruru, òliba nativa d’Aotearoa/NovaZelanda.
*Kiwi, ocell nadiu que no vola.
*Tautara, dinosaure rèptil que viu als boscos d’Aotearoa/NovaZelanda
*Pateke: ànec autòcton de Nova Zelanda protegit per estar en perill d’extinció.
*Pukeko: ocell de plomes blaves i potes molt llargues que viu en zones humides. Te un bec de color taronja que crida molt l’atenció.
*Tamaki Makaurau: és el nom que té Auckland en maori. Vol dir la pubilla (ciutat) desitjada per cent amants.
Manaakitanga*: deure de tenir cura dels altres, ser amable, hospitalari, generós, guiar, donar seguretat, confort.
*Pakeha: nom maori que designa tothom que no és maori. La traducció seria exòtic, de fora, forasters.
#novazelanda #novazelandaencatala #matarikiencatala #viatgesguiatsencatala #toursnovazelanda #tuorsguiatsnovazelanda #2waysnz #2waysnovazelanda #viatgesculturalsnovazelanda #novazelandadesdedins #naturanovazelanda #anglèsnovazelanda #anynounovazelanda
Rangi, perquè hem de venir fins aquí per veure Matariki? Segur que s’estarà al cel una bona estona...
“Doncs perquè aquí veus l’horitzó del mar i he comprovat que res ens destorbi la vista; i a la segona pregunta no...tot i haver-te estalviat avui les muntanyes de Coromandel, tindràs només uns 15 minuts amb sort per veure Matariki. De seguida que surt el sol, la llum les farà invisibles. “
Oh... penso: la llum les fa invisibles. Sembla el primer vers d’un poema no escrit, encara. Així doncs afanyem-nos a localitzar-les.! Quantes creus tu que en veurem?
... demà sabreu la resposta! segona part a punt de resoldre els misteris de Matariki.
Paraules, que també son tresors dins de la Waka Huia i el seu significat en català. Te Reo Maori, la llengua maori té estatus de Tresor en les lleis del Tribunal de Waitangi a Nova Zelanda.
*Waka Huia: joier, caixa luxosament gravada de fusta on és guardaven joies, principalment plomes i pedres de Pounamu.
*Ruru, òliba nativa d’Aotearoa/NovaZelanda.
*Kiwi, ocell nadiu que no vola.
*Tautara, dinosaure rèptil que viu als boscos d’Aotearoa/NovaZelanda
*Pateke: ànec autòcton de Nova Zelanda protegit per estar en perill d’extinció.
*Pukeko: ocell de plomes blaves i potes molt llargues que viu en zones humides. Te un bec de color taronja que crida molt l’atenció.
*Tamaki Makaurau: és el nom que té Auckland en maori. Vol dir la pubilla (ciutat) desitjada per cent amants.
Manaakitanga*: deure de tenir cura dels altres, ser amable, hospitalari, generós, guiar, donar seguretat, confort.
*Pakeha: nom maori que designa tothom que no és maori. La traducció seria exòtic, de fora, forasters.
#novazelanda #novazelandaencatala #matarikiencatala #viatgesguiatsencatala #toursnovazelanda #tuorsguiatsnovazelanda #2waysnz #2waysnovazelanda #viatgesculturalsnovazelanda #novazelandadesdedins #naturanovazelanda #anglèsnovazelanda #anynounovazelanda
Si vols viure des de dins un país extraordinari com Nova Zelanda en el teu proper viatge; si t'agrada saber sobre la cultura del lloc on viuràs experiències inesborrables, respectant els trets diferencials i gaudint de llocs que només els que vivim, aquí coneixem a fons, segueix les nostres entrades al bloc.
http://www.novazelanda.cat/bloc/matariki-misteris-i-llegendes-de-lany-nou-maori-a-nova-zelanda-2
Si t'apassiona tot el que passa dins de Nova Zelanda, no et perdis les noticies del nostre Bloc.
🔒 La teva informació està al 100% segura. Pots donar-te de baixa en qualsevol moment. Política de privacitat
Fuente RSS
