Autora i fotogràfa: Amèlia Homs Ferrer
Les paraules.
Aquesta és la platja d’una de les nostres oficines l’Illa del Sud.
Son 53 km per recórrer a peu de punta a punta.
Tres dies caminant dins d’un Parc Nacional on només s’hi arriba en vaixells.
Aquesta vegada no, però sempre que vinc a aquest parc és a treballar.
A guiar als nostres clients o a reunir-nos amb els nostres proveïdors i a comprovar que els canvis que fan en millorar l’experiència de natura salvatge son adients pels nostres recorreguts personalitzats.
Enguany em vaig proposar un petit experiment mentre caminava durant els tres dies a soles: saludaria a tothom amb un senzill “Kia ora”! (el nostre “Hola!”)
Em semblava que connectaria més amb la terra que trepitjava, les plantes que m’acompanyaven, els rius i els noms de les platges que travessava.
I respectava així les tribus que l’han conservat per a nosaltres gaudir-lo tan pristi.
Aquest Parc Nacional és un dels llocs més paradisíacs del país i tot i que no era temporada alta hi havia grups de senderistes i alguns col·legis acampant i fent els diferents recorreguts.
Em vaig creuar durant els 4 dies amb unes 200 persones.
Ningú mai em va respondre en el mateix idioma, en māori. Be, nomes un xiquet d’uns 12 anys que anava en un grup escolar es va posar a riure i li va dir a un company: “Aquesta tia parla māori!!” (ja veus tu! Només per dir Hola!)
I havent passat pel meu costat va dir un “kia ora!” entre nerviós i descregut.
Vaig agrair tota la tasca del Departament de Medi Ambient per tenir la possibilitat de caminar segura i feliç per aquests indrets. Les tasques de conservació dels boscos natius no son fàcils.
Però els vaig fer saber que encara cal plantar altres tipus de llavors. Les paraules d’un idioma que va descriure aquests paratges primer que ningú i que si ens descuidem quedarà mut.
Llengües que hem de continuar plantant, una paraula a cada pas. Kia kaha!
Nova Zelanda des de dins.
Nova Zelanda més a prop.
#viatgesnovazelanda #viatgesinsuperables #guiesnovazelanda
Fuente RSS
