El cistell més important és el de la dreta.
En aquests horts comunitaris on col·laboro i a prop d’on visc tenim aquest costum: un cistell buit sempre sobre la taula.
Ens recorda que hi ha cases i famílies que no tenen res, que potser agrairien els acostéssim alguna de les verdures que hem collit; a vegades més pel goig que fan que potser perquè les necessitem realment “avui”.
El cistell buit és el present roent i incontestable. El cistell pregunta moltes coses: què puc fer més pel meu barri, carrer, família llunyana, amigues?
També és una fulla en blanc per planificar segons vagis veient de què somplen els altres cistells: he sembrat prou?, ho faré igual la temporada que ve? Què puc millorar?
La forma en que està trenat també té una història; però us l’explicaré un altre dia!
La tardor és generosa, sempre que sembris bones llavors i quan toca.
Perquè poguem fer realitat el proverbi Māori:“amb el que jo poso i tu dones el cistell sempre estarà ple”.
El millor fruit que t’endús sense dubtes és sempre el contacte amb la terra, les hores compartides amb les companyes i companys de l’hort.
Entre totes ho fem tot, no hi ha un espai “meu o teu”. Els fruits és reparteixen segons el que necessites aquella setmana. I ja terra vol donar-te.
Universitats naturals d’arreu del món! De les que sembla que no ens graduem mai!
Nova Zelanda més a prop.
Nova Zelanda des de dins amb 2WAYS Tours.
#viatgesnovazelanda #viatgesinsuperables #vacancesnovazelanda #sentirtelliurenovazelanda #jovullanaranovazelanda #enamoratdenovazelanda #2waysnz #2ways_tours_nz_spain