Autora i fotogràfa: Amèlia Homs Ferrer
Com s’entra al bosc a Nova Zelanda?
La natura té els seus propis semàfors.
Tan bells a vegades com les flors de Rewarewa a l’entrada del bosc on us convido avui.
Aquesta setmana compartiré algunes passejades pels boscos que tenim a Auckland.
Estem a la primavera i la flor ens alerta que hem de parar-nos un moment.
El més important és el respecte, o com diem en Te Reo Māori, s’ha d’observar i complir amb la “tikana”, els procediments correctes. I fer els exercicis pertinents que us explicaré.
Com s’entra al bosc a Nova Zelanda?
La natura té els seus propis semàfors.
Tan bells a vegades com les flors de Rewarewa a l’entrada del bosc on us convido avui.
Aquesta setmana compartiré algunes passejades pels boscos que tenim a Auckland.
Estem a la primavera i la flor ens alerta que hem de parar-nos un moment.
El més important és el respecte, o com diem en Te Reo Māori, s’ha d’observar i complir amb la “tikana”, els procediments correctes. I fer els exercicis pertinents que us explicaré.
Però sentim primer com ens ho explica aquesta història Māori.
“El navegant Rāta tenia ganes de viatjar a unes altres badies. Va entrar al bosc per tallar un arbre i fer-se una canoa nova.
Li va costar una bona estona i quan estava encara engravant els detalls en la fusta es va fer de nit i va tornar al seu poblat.
L’endemà va tornar al bosc per continuar la feina que no havia acabat la nit anterior i no va trobar la seva canoa per enlloc.
Semblava que l’arbre havia estat miraculosament replantat en el mateix lloc.
En Rātā el va tornar a talar i va continuar la seva feina, però l’endemà en arribar al lloc va adonar-se que havia tornat a la seva posició original.
Així que el va tornar a fer caure però aquella nit es va amagar i va esperar. Efectivament, en uns instants després de fer-se de nit, els hakuturi (els guardians forestals en forma d’ocells, insectes i altres éssers vius) van replantar l’arbre.
Us podeu imaginar que en Rātā s’hi va encarar i els va preguntar el perquè del seu comportament.
“Et preguntem el mateix; com pots prendre qualsevol cosa del bosc sense seguir el protocols apropiats, sense mostrar cap respecte?”.
En el moment en que ell ho va fer, l’arbre va tornar a terra immediatament.
I quins son aquests exercicis o protocols necessaris per entrar en un bosc a Aotearoa-Nova Zelanda, amb 2WAYS Tours?
Perquè visquem una experiència plena de trobades positives, alegria i no tinguem cap disgust ni cap decepció, abans d’entrar al bosc ens hem d’aturar uns instants per fer els següents exercicis:
Primer, pensar en el que sabem del lloc on entrem, per exemple d’on ve el seu nom, a què fa referencia, a què està associat, si en sabem alguna llegenda; seguidament agrair a les persones, municipis i entitats que el fan accessible i l’han cuidat fins arribar nosaltres, la seva tasca.
És evident que segurament a tothom ens ve l’impuls de fer, immediatament, la promesa de no interferir de cap forma negativa, ni robar, ni malmetre res del que et trobis i que si necessites algunes herbes, branques, flors, aigua de les fonts o rierols, agafaràs les imprescindibles per cuidar-te tu i la teva família.
I, segons el bosc estigui de sà, la quantitat necessària o inferior.
Respectem el que coneixem amb nom i cognoms.
Seguidament ens presentem al bosc: li diem d’on venim, com és el lloc on vivim, què ens ha portat fins aquí avui, el nostre nom.
Segur què sabem molts noms de les plantes i arbres que anirem trobant. Nosaltres avui només serem una més de les criatures que durant el nostre passeig pel bosc formaran un microsistema àgil i fràgil alhora.
Desitgem que per ambdues parts sigui una visita positiva i respectuosa.
Prometem deixar enrere tots els problemes, preocupacions, nervis; senzillament ens posem en les seves mans per ser part del món que el bosc conforma.
Aportarem la nostra persona i energia vital. Estem convençudes que portem vida allà on anem.
Els Māori creuen què els llocs que no es visiten son llocs més tristos, tancats. On no hi és tota l’energia positiva.
El bosc està curant-se a ell mateix constantment. Es sacrifica les branques més grans perquè puguin seguir endavant les més petites.
Si es guareix a ell, també ens pot guarir a nosaltres, que en aquest passeig som part de les seves criatures.
No cal que li demanem res en concret, només hi hem de ser. Amb tots els nostres sentits. I anirem adquirint el ritme natural, la respiració i les parades necessàries.
Sabem que les plantes més útils i generals sempre estan a l’entrada del bosc i a les vores del camí, per fer-nos la vida fàcil! El bosc s’organitza perfectament.
Ara que ja ens hem presentat hi ha una força comú de benestar. De lluita comú per la salut física i mental. Durarà tota la nostra passejada.
I al final tornarem a acomiadar-nos del bosc. Agraint-li els beneficis, l’experiència, les lliçons de vida i els remeis útils que ens ofereix.
No aprenem sempre el que volem saber, només aprenem el que es comparteix.
Nova Zelanda més a prop.
Nova Zelanda des de dins.
#viatgesnovazelanda #viatgesinsuperables #vacancesnovazelanda #estudiaranglèsnovazelanda #enamoratdenovazelanda #naturanovazelanda #2waysnz #2ways_tours_nz_spain
Fuente RSS
